JACINT VERDAGUER – “Canigó” (Fragments) Recitats per Lluís Soler

FITXA TÈCNICA

Col·lecció: ANTOLOGIA DE POETES CATALANS
Direcció literària: Joan Perera
Direcció artística: 
Joan Cruspinera
Guió: 
Narcís Garolera
Realització: Josep Oller
Música: Rafael Subirachs
Poemes recitats per: 
Lluís Soler
Amb intervencions de: Modest Prats
Durada: 10:05 minuts
Any: 2002

A finals de 1885 Verdaguer publica Canigó, una “llegenda pirenaica del temps de la Reconquista”, com aclareix el subtítol de l’obra. Elaborat durant els darrers cinc o sis anys, es tracta d’un segon poema èpic amb el qual Verdaguer pretén contrarestar la suposada espanyolitat de la seva primera epopeia, L’Atlàntida. A diferència d’aquesta, Canigó, pel tema, la forma i l’ús de la llengua, es converteix de seguida en la millor obra poètica de Verdaguer.
Poema de filiació romàntica, i dedicat «Als catalans de França», Canigó canta l’origen d’una Catalunya centrada, i no pas limitada, pel Pirineu. Els elements pagans –els invasors d’un cantó i les fades d’un altre– són contraposats a les forces cristianes, i promouen una tensió dramàtica en el centre de la qual es troba el jove Gentil, protagonista de l’obra, un somiador que en l’amor trobarà la mort. Això permet a Verdaguer passar ràpidament per les parts narratives i aturar-se en els moments lírics i descriptius.
El poema es mou en dos plans: l’històric (l’acció passa al segle XI) i el contemporani (el segle XIX). Verdaguer vol plasmar, en vers, la idea del bisbe Morgades, restaurador del monestir de Ripoll: recristianitzar i recatalanitzar Catalunya, com l’abat Oliba va contribuir a fundar-la, simbòlicament, plantant la creu al cim del Canigó, foragitant-ne els elements pagans –les fades– i els invasors musulmans.
Poc després de l’aparició de Canigó, i de ser coronat a Ripoll, pel bisbe Morgades, “poeta de Catalunya”, Verdaguer emprèn un viatge a Terra Santa i Egipte de dos mesos de durada. L’interès del capellà-poeta per conèixer directament els escenaris de la vida i la mort de Jesús li fa escriure unes pàgines bellíssimes i colpidores. Torna de Palestina interiorment trasbalsat per les vivències del viatge, que ha estat per a ell una vertadera peregrinació. Les anotacions d’aquell pelegrinatge constituiran el segon llibre en prosa de l’escriptor: Dietari d’un pelegrí a Terra Santa.
El 1888, any de l’Exposició Universal de Barcelona, Verdaguer publica un recull de poesies de tema patriòtic que havia anat fent conèixer durant més de vint anys. El volum, amb un pròleg de Jaume Collell, es titula Pàtria i constitueix un dels llibres més representatius de la poesia verdagueriana. La composició més ambiciosa és l’oda «A Barcelona», però també hi trobem poesies tan conegudes com “L’emigrant” i “La barretina”. Altres poemes, com “Don Jaume en Sant Jeroni” o “Lo Pi de les Tres Branques”, revelen clarament la idea d’una pàtria formada per Catalunya, València i les illes Balears, coneguda avui amb el nom de Països Catalans.

Per Narcís Garolera

TÍTOLS RELACIONATS