JACINT VERDAGUER – El naixement d’un escriptor (1845-1876)

FITXA TÈCNICA

Col·lecció: VIURE I ESCRIURE. Els grans noms de la literatura catalana (segles XIX-XX)
Direcció literària: Joan Perera
Direcció artística: 
Joan Cruspinera
Guió: 
Narcís Garolera
Realització: Josep Oller
Música: Rafael Subirachs
Poemes recitats per: 
Lluís Soler
Amb intervencions de: Jordi Castellanos
Durada: 10:19 minuts
Any: 2002

Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles, un poble de la Plana de Vic, el 17 de maig de 1845. Era el tercer de vuit germans, dels quals només sobreviurien els tres primers. El pare, del poble veí de Tavèrnoles, era mestre de cases i feia, alhora, de pagès. La mare era de Folgueroles. Tots dos, modestos camperols però amb una certa cultura, deixarien una empremta pregona en la personalitat del futur escriptor.
Enllestits els estudis primaris a l’escola del poble, l’any 1855-56 entra com a alumne extern al Seminari de Vic. A divuit anys, poc abans de començar-hi els estudis de teologia, se’n va a viure a can Tona (1862) –una masia a mig camí de Folgueroles a Vic– per fer-hi de mestre dels nois de la casa i ajudar ocasionalment en les feines del camp. S’hi està més de vuit anys, en un ambient que podríem qualificar d’idíl·lic.
L’any 1865 és decisiu per a la carrera literària de Verdaguer: el mes de maig obté dues distincions als Jocs Florals de Barcelona per dues poesies de tema patriòtic, i a la tardor publica, com a fulletó del setmanari vigatà Eco de la Montaña, el poema èpic Dos màrtirs de ma pàtria, que el farà conèixer com a escriptor. Al mateix temps assaja diversos gèneres en escrits que, en bona part, no es decidirà a publicar: poesies cultes, de temes amatoris, pastorils i patriòtics; poemes èpics com l’esmentat Dos màrtirs… o un d’inacabat sobre Colom, i una primera redacció de L’Atlàntida, presentada, sense èxit, als Jocs Florals del 1868.
D’aquesta època cal destacar, sobretot, la transició progressiva d’una estètica i unes formes literàries pròpies de la tradició culta –barroca i neoclàssica– a una creixent adhesió a les noves formulacions del Romanticisme, en el marc de la Renaixença. Milà, Aguiló i altres destacats catalanistes seran, en aquesta etapa, els seus mentors literaris.
Als Jocs Florals de 1874 guanya la Viola d’Or amb la composició poètica «Sant Francesc s’hi moria», i el 30 de desembre s’embarca a Cadis amb direcció a l’Havana, com a capellà de la Companyia Transatlàntica, per guarir-se d’una anèmia cerebral.
Durant dos anys, fa nou vegades el trajecte d’Espanya a Cuba en vaixells d’Antoni López, el futur marquès de Comillas. Compon poesies com «L’emigrant» i «La Plana de Vic», i acaba la redacció de L’Atlàntida.

Per Narcís Garolera

TÍTOLS RELACIONATS