JACINT VERDAGUER – Poema «Sum vermis» Recitat per Lluís Soler

FITXA TÈCNICA

Col·lecció: ANTOLOGIA DE POETES CATALANS
Títol: JACINT VERDAGUER – Poema: “Sum vermis”
Direcció literària: Joan Perera
Direcció artística: 
Joan Cruspinera
Guió: 
Narcís Garolera
Realització: Josep Oller
Música: Rafael Subirachs
Poemes recitats per: 
Lluís Soler
Durada: 03:24 minuts
Any: 2002

El poema constitueix una petició de gràcia a Déu, formulada des del patiment a què es veu sotmès en aquesta vida. No cal insistir en el rerefons autobiogràfic que traspuen els versos. El poeta s’humilia i se sotmet a la voluntat del creador, fins al punt de demanar més penes, seguint el model de Jesucrist, que el facin mereixedor d’accedir a la glòria després d’abandonar aquest món. El pensament que les tribulacions són instruments útils per elevar-se cap al cel és plenament coherent amb el contingut de Sum vermis.
A més dels referents bíblics –«sum vermis et non homo» (“sóc un cuc, no pas un home”) del psalm 22–, podem vincular el poema de Verdaguer amb el Cant espiritual d’Ausiàs March, La mètrica –decasíl•labs sense rima– situa «Sum vermis» en la tradició d’invocacions poètiques adreçades a Déu que parteix del poeta valencià. Verdaguer de-gué fer una lectura molt atenta del clam marquià, i l’opció formal de «Sum vermis» és clarament motivada per l’il•lustre referent medieval.
Al costat d’aquest model, el poeta se serveix d’una retòrica igualment efectista. Dos dels tres lemes que encapçalen el poema evidencien la influència dels místics llegits per Verdaguer. El motiu de l’eruga i la crisàlide, al final del poema, ho revelen clarament. La idea de morir per viure –la metàfora ascensional– és present en moltes de les pro-duccions poètiques verdaguerianes, però en aquesta és especialment notòria.

Per Narcís Garolera

TÍTOLS RELACIONATS