JOAN PERUCHO – Els inicis de la carrera literària (1947 – 1960)


FITXA TÈCNICA

Col·lecció: VIURE I ESCRIURE. Els grans noms de la literatura catalana (segles XIX-XX)
Direcció literària: Joan Perera
Direcció artística: Joan Cruspinera
Guió: Julià Guillamon
Realització: Josep Oller
Música: Laura Teruel
Amb intervencions de: Pere Gimferrer
Durada: 09:51 minuts
Any: 2001

Va formar part del primer curs de la Universitat de Barcelona, on va estudiar Dret, sense cap vocació. Allà va coincidir amb els qui van ser els seus grans amics, Nèstor Luján i Antoni Vilanova, amb qui, als anys seixanta, va col·laborar a la revista Destino. En els seus llibres de poemes primers va col·laborar amb diferents artistes, que representaven l’obertura intel·lectual en un moment negríssim socialment i culturalment: Ramon Rogent, Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, Francesc Todó, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Va passar de la poesia a la prosa i després a la novel·la amb dos llibres renovadors: Llibre de cavalleries (1957), una novel·la poètica amb un viatge en el temps fins al segle XIV, que evoca l’esplendor de l’imperi català de la Mediterrània. Les històries naturals (1960) se situa en els anys de la Primera Guerra Carlina (1833-1839). Bona part de l’acció transcorre en els mateixos escenaris de la Batalla de l’Ebre i és, en part, un exorcisme de les pors de la guerra civil. El mal, en aquest cas, s’encarna en un vampir, un cavaller de Jaume I, inoculat quan formava part del seguici de la princesa Violant d’Hongria. Jutge comarcal, Perucho combinava aquesta activitat, amb l’escriptura i el periodisme.

Per Julià Guillamon

TITOLS RELACIONATS