JOAN PERUCHO – Infantesa i joventut (1920 – 1946)

FITXA TÈCNICA

Col·lecció: VIURE I ESCRIURE. Els grans noms de la literatura catalana (segles XIX-XX)
Direcció literària: Joan Perera
Direcció artística: Joan Cruspinera
Guió: Julià Guillamon
Realització: Josep Oller
Música: Laura Teruel
Amb intervencions de: Joan Perucho
Durada: 09:04 minuts
Any: 2001

Joan Perucho va néixer al barri de Gràcia, a Barcelona, el 1920. El pare, Manuel Perucho, tenia una botiga de roba per la llar al carrer Torrent de l’Olla cantonada amb Ramón i Cajal. Era un home conservador, afeccionat al futbol (va ser un dels primers 500 socis del Barça), casat amb Jesusa Gutiérrez, una dona castellana, vídua d’Antoni Jordana Lagarriga, i emparentada per la banda del primer marit amb el músic Isaac Albéniz i amb la seva filla, la dibuixant Laura Albéniz, vinculada al moviment noucentista. Perucho sempre explicava que en els magatzems de la botiga del pare, on hi havia molts objectes, quadres i fins i tot un piano de l’Albéniz, relacionats amb el primer matrimoni de la mare, va descobrir el gust pel misteri, que va marcar tota la seva obra, des dels inicis com a poeta fins a les seves novel·les i a la crítica d’art, que el va posar en contacte amb tots els grans noms de la segona avantguarda catalana.

Com tots els joves de la seva generació –quan va esclatar la guerra tenia 15 anys—la Guerra Civil el va marcar dramàticament, tot i que en els seus llibres hi ha poques referències directes i que, en certa manera, tota l’obra pot ser vista com una evasió d’aquells fets dolorosos. En qualsevol cas, els primers llibres de poemes, Sota la sang (1947) i Aurora per vosaltres (1953) contenen una atmosfera de pèrdua, de recança i remordiment que està relacionada amb els fets tràgics del 1936-1939. Perucho va tenir molta sort, a la guerra. Quan van cridar la seva lleva (la del 1939), li van detectar un buf al cor. Es va quedar ingressat a l’Hospital Clínic mentre els seus companys marxaven cap al front. Quan finalment el van donar d’alta, li va tocar un destí tranquil: les bateries del Carmel, on no es va tirar ni un tret. Soldat de dos exèrcits, va tornar a ser reclutat i va participar en la presa de Menorca, darrer reducte republicà. Li hauria hagut de tocar fer el servei militar en els primers moments del franquisme i potser s’hi hauria passat dos anys, però, un cop més, el buf al cor el va alliberar. Perucho atribuïa aquest doble cop de sort en un moment crucial de la seva vida, a la intervenció de l’Àngel de la Guarda, l’Àngel Custodi, sobre el qual Eugeni d’Ors havia construït una ètica i una estètica.

Per Julià Guillamon

TITOLS RELACIONATS