JOAN PERUCHO – La crítica d’art i el periodisme (1960 – 1980)

FITXA TÈCNICA

Col·lecció: VIURE I ESCRIURE. Els grans noms de la literatura catalana (segles XIX-XX)
Direcció literària: Joan Perera
Direcció artística: Joan Cruspinera
Guió: Julià Guillamon
Realització: Josep Oller
Música: Laura Teruel
Amb intervencions de: Joan Perucho, Daniel Giralt-Miracle i Leopold Pomés
Durada: 23:20 minuts
Any: 2001

Als anys seixanta Perucho no va escriure gaire obra literària, però va tenir una presència constant en la vida pública. Va ser crític d’art de la revista Destino, que en aquella època era el gran referent cultural. Va dirigir la col·lecció Biblioteca de Arte Hispánico d’Edicions Polígrafa que va crear grans monografies il·lustrades dels grans artistes catalans. Perucho hi va escriure llibres sobre Antoni Gaudí (amb fotografies de Leopoldo Pomés) i sobre la relació de Joan Miró amb Catalunya. També va crear la seva pròpia editorial, Tàber, que va introduir la moda del pop i de l’erotisme que triomfava a Europa. Paral·lelament va començar a escriure uns articles literaris, molt originals, a La Vanguardia, que van acabar formant els llibres temàtics Botanica oculta (1968) i Historias secretas de balnearios (1971). Amb Néstor Lujàn va ser un dels pioners de l’escriptura gastronòmica amb El libro de la cocina española. Gastronomía e historia (1970). Tot li interessava: el disseny gràfic i el disseny industrial, l’estètica de la joguina, les joies, l’arquitectura, els fantasmes, la màgia, l’art d’avantguarda, el còmic i les noves formes de comunicació visual. Va ser col·leccionista de mobles i de ceràmica, i un gran bibliòfil.

Per Julià Guillamon

TITOLS RELACIONATS